Quan busques una terrassa a Barcelona amb vistes directes al mar, el Xiringuito Escribà a la platja del Bogatell té poc a envejar. Ambient desenfadat, el Mediterrani a uns metres i una oferta gastronòmica centrada en arrossos que parla per si sola. Diferent de la Barceloneta o del centre, aquí el Poblenou marca el ritme: més tranquil, més autèntic i amb aquella brisa que a l’estiu no té preu.
Quan la calor apreta, no n’hi ha prou amb estar prop de la costa. La veritable experiència mediterrània és una altra cosa. És sentir l’aire, veure l’horitzó sense obstacles i gaudir de l’àpat amb temps. Aquí t’expliquem com ho fem.
Menjar davant del mar sona bé. Però no totes les terrasses ho fan de la mateixa manera. Al Xiringuito Escribà el disseny de la terrassa no és una qüestió estètica. És una decisió pràctica i sensorial que notem cada dia quan veiem la gent seure, baixar el ritme i sentir-se com a casa.
Moltes terrasses marítimes de Barcelona funcionen amb tancaments fixos, mampares o grans vidrieres. A l’hivern protegeixen del vent. A l’estiu, acumulen calor i tallen la brisa. El resultat és una experiència que hauria de saber a mar i acaba sabent a recinte tancat. El Xiringuito Escribà és diferent ja que la brisa marina creua l’espai de manera constant, la sensació tèrmica baixa de forma natural i l’aire és sempre net. Perquè menjar bé a l’estiu comença per sentir-te a gust.
La ubicació no és casualitat. El litoral de Barcelona té moltes cares, però el Bogatell té una personalitat pròpia que el distancia del bullici de la Barceloneta o el Port Olímpic. És el punt on coincideixen els que viuen al barri, els que estimen el mar i els que busquen menjar bé sense renunciar a la tranquil·litat.
Un dels grans problemes de les terrasses del centre és arribar-hi. Saturació, aglomeracions i aquella sensació que el trajecte ja t’ha cansat abans de seure. El passeig de la platja del Bogatell és diferent: ample, contemporani i fàcil. S’hi arriba passejant, en bici o amb transport públic des del Poblenou sense estrès. Arribar al Xiringuito ja forma part de l’experiència. I és una bona part.
Construït a nivell del passeig marítim, el Xiringuito Escribà ofereix una transició neta entre la taula i l’horitzó. Sorra fina, blau mediterrani i res al mig que ho interrompi. Sense cotxes, sense barreres visuals, sense distraccions.
I quan arriba el capvespre de juliol i la llum ho tenyeix tot de roig, la terrassa es converteix en alguna cosa més que un restaurant. És un mirador privilegiat per veure com el dia s’acomiada.
La terrassa del Xiringuito Escribà, a la platja del Bogatell, és l’opció que els residents trien quan volen menjar bé sense renunciar a la tranquil·litat. Ambient obert, lluny de les zones més massificades del centre i amb una oferta gastronòmica centrada en arrossos que són un dels motius pel qual molta gent torna.
Sí. La terrassa del Xiringuito Escribà té vistes panoràmiques i directes a la sorra i al mar de la platja del Bogatell. Sense vidres fixos, sense barreres visuals. El mar és el que veus quan t’asseus. Tan senzill com això.
Relaxat i sense pretensions. Al Xiri no cal arribar amb res en concret posat. L’ambient és el d’un lloc on l’important és el producte, la companyia i el moment. Còmode per a dinars familiars, trobades d’amics o aquell dinar llarg de feina que necessitaves que fos en un lloc diferent.
En un moment en què tot sembla dissenyat per a la foto i l’experiència empaquetada, el Xiringuito Escribà continua fent el mateix que feia el 1992: obrir les portes, encendre els fogons i posar el producte al centre.
No canviem cada temporada per seguir modes. No tenim mampares per semblar més moderns. Tenim una terrassa oberta al Mediterrani, una cuina que respecta l’ingredient i un equip que entén que els temps de la sobretaula no es precipiten.
Aquest estiu de 2026, vine a redescobrir el que significa seure davant del mar de veritat. Deixa que la brisa del Bogatell acompanyi el teu arròs i comprova la diferència d’un lloc que no ha canviat perquè no ha necessitat fer-ho.
La taula és a punt. El mar també. T’esperem a l’Escribà.
